dijous, 4 de novembre del 2010

Xile o Argentina?

Pues ni uno ni otro, los dos.

El dia 29 de Octubre vam arribar a Santiago de Xile pero ara fa ja uns dies que estem a Bariloche {Argentina}.
Aqui el menjar ha millorat considerablement. Carne!!!!!!!! i dulce de leche, xocolate, gelats....,en fin.
No podem penjar fotos desde on estem pero ho farem properament.
De moment hem fet una caminata a vora de uns Cerros i un llac a 2000 m amb vista increible.

Per cert, aqui entiendo todo lo que me explican a la primera...

Ciao pive

dijous, 28 d’octubre del 2010

Tahití o Rapanui?

Ens quedem amb els dos, molt diferents però una passada. (Se nota que ja estem en sudamèrica i el teclat és com el de casa, però segur que se'ns escapa algun accent o apostrof...)
Dos semanes desconectats del blog, però tenim escusa, hem estat molt enfeïnats:



Vam nedar a la vora de balenes enormes!!!! Quina impressió!! Anàvem amb les ulleres i el tub per damunt d'elles. Vam vore dos, estaven dormint i suposo que per això ens vam dir de ficar-nos a l'aigua a vore-les. Més tard, estaven ben despertes i les vam vore també saltar, però aquesta vegada des del vaixell.



També vam estar en l'aigua amb taurons i ratlles, diuen que no fan res però una mica de respecte si que fa.



El color del mar al·lucinant, és blau turquesa i l'aigua transparent, però a més, canvia continuament amb la llum. Pensàvem que estariem una setmaneta estirats a la platja, però no hem parat, kayac, moto, snorkel, les ballenes. Estavem instal·lats en Moorea (una illa al costat de Tahití) en un camping que donava a la platja, i quina vista...



Cris preguntava com ens ho feiem amb la roba. La veritat és que amb una mica de roba d'hivern, i una mica menys d'estiu i rentant molt sovint, ens va prou bé. Per ara no hem tingut la necessitat de comprar-ne.

Una setmaneta en la Polinesia, i després 5 dies en Rapanui.



Ara ja estem en Santiago de Chile, montant la següent part del viatge cap a la Patagonia. Us anirem contant.

Una abraçada,

divendres, 15 d’octubre del 2010

Atrapats en el temps

Ahir ns vam despertar, era dia 14, vam preparar les motxilles i vam
anar a l'aeroport. Deixem new zealand, snif!! Pero continuem viatjant,
guay!! I ara clima mes tropical, Tahiti.
Avui ns hem despertat, i tornava a ser dia 14, como??
Algu ns pot explicar com agafes un vol el dia 14 a les 3pm i arrives
al desti el dia anterior (13) a les 9pm?
La nostra 1a exc era a una suposada platja, pero no lhem trobada i hem
acabat menjant uns platans bonissims davant d'una escola, per a
sentirnos com a casa.
Per sopar, hem anat a una plaça on es fiquen tota una serie d
roulottes on fan diferents menjars darreu dl mon. Quines gambetes a la
sal i quin arrosset cantones q ens hem fet més bo!!

--
Enviat des del meu dispositiu mòbil

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Los anticiclones tambien existen en New Zealand!!!!!

HOLA a tots!!!!

Ja hem fet mes dies que el Willy Fog... hem passat l-equador del viatge, portem 87 dies!!!

Ara que sabem que esteu disfrutant d-un meravellos pont, us contem sobre el nostre best trek in NZ (per a que un entengueu aqu'i tot es "the best of .."). Despres de perseguir-lo, ahi estava, la H (l-anticiclo) es va col.locar estrategicament en el centre de NZ i ens va permetre fer 3 dies de caminata al voltant del Tongariro.





 Encara que es vegin nuvols aixo es a l'acabar, realment vam disfrutar de bon temps.





Hem de fer alguns agraiments:
- al Ti Two (versio NZ del superheroi Ven Ti 2) per estar ahi, sabiem que si explotava el volca ens agafaria com dos melons i ens rescataria.
- al la dona del Visitor Center (per aguantarnos cada vegada que anavem a preguntar per el temps)
- a dos iaietes montanyeros que ens vam deixar dos golosines enormes en les motxilles (que bones!) i ens vam ensenyar que el terra calent feia coves en el gel (ver foto al picasa

- Tony de Taupo per convidarnos a casa seva...



Abans de marxar tambe hem volgut anar a visitar un altre volca el Mt. Taranaki. Impressionant, un cono perfecto vora del mar.


Abans de despedirnos, Borja te una pregunta a algun bioleg/a:


"Algu em pot dir decir quina es la funcio trofica del mosquit, a m'es de donar pel...?"

Queden 5 dies en NZ!!!!!
Besets!!

dilluns, 27 de setembre del 2010

Ja es primavera en...

Que tal?

Per aqui aburrint-nos com sempre. Carai! hem passat de la neu i el fred a una temperatura els dos darrers dies de 20, 21 graus. A mes, hem canviat l'hora i es fa fosc a les 8 i pico de la tarda. Esto ya me gusta mas!!

La veritat es que el temps a la costa Oest es tant dolent que hem anat pujant direccio nord-est abans d'hora (de la illa del sur, dimecres passarem a la illa del nord) . I quina va ser la nostra primera sorpresa? mireu..

Es el llac Pukaki, on van a parar dos glaceres del Mont Cook (3751m). Jo no havia vist mai aquest color turquesa d'un llac d'origen glacial i em va impressionar molt.

Despres de veure un dels paisatges del senyor dels anells en la peli (quina peli es i en quin moment surt?) Lorena va decidir fer una recerca en el mapa de carreteres per esbrinar on podria trobar-se aquest lloc. Doncs be, gracies a la meva inestimable ajuda (com a conductor) vam arribar a aquesta vall secreta, magica i majestuosa. Ho sentim, pero la foto no va a ser lo mismo.




I avui, com que estavem cansats de caminar i aburrits hem pensat...podriem anar a vaure ballenes, no?



Ah, i unes foquitas baby nedant i jugant en un engorjat al costat d'una cascada. Aixo esta a deu minuts caminant del mar, i elles pujen no se com a contracorrent pel riu, quina passada.



No pot ser, vull comtar massa coses en poc temps i m'estic estressant. En fi, com podeu veure, us trobem molt a faltar.

Cuideu-vos molt,

Besos i fotos!!!!!!!!!!!

diumenge, 19 de setembre del 2010

Goodbye Fiordland!

HOLA!!!

Tornem a estar en al mateix ordinador que fa una setmana en Quenstown. Hem vist que el temps no ens acompanya gaire, i que marxem d-aquesta part tant xula de l-illa del sud. Ha nevat, si,



I esta tot prou nevat, com per descartar totes les nostres idees de caminates.  Pero esta tot molt xulo,


A principi de setmana (i, encara que no ho semble, amb el millor temps que podriem haver trobat) vam estar en Milford Sound (El fiord m'es famos de New Zealand). Vam fer kayak, l-aigua m'es freda que freda i un ambient misterios per els nuvols baixos, que nomes ens deixaven intuir les montanyes de 2000 m que s'eleven des de l'aigua del fiord,



Com el temps anava a pitjor (venien les neus), vam anar cap al est a la costa i vam vore animalets marins,




Aix'o es un Yellow eyed penguin, no massa com'u, nomes es troba en New Zealand. Es dif'icil de vore'l, sobretot perque has d-esperar a la posta de sol i fa un fred que pela...

M'es foticos al picasa....


Continuar'a...

divendres, 10 de setembre del 2010

ENCARA MES AL SUD

Hello!

Avui hem arribat a Quenstown, centre de tot arreu del sur on vulguis anar. Cap a l'oest la salvatge terra dels Fiorlands, cap a l'est Dunedin i mes al sur invercagill. Nomes arribar aqui ens hem menjat una Burger molt famosa en la zona: fergburger, ummmm. Per 10 $ (no arriba a 6 Euros) te jales una hamburguesa de 200 g i pico supercompleta.



El dia seguent al terratremol vam anar a un lloc que em va recordar molt a Fontenebleau (Escaladors!), una zona amb blocs de pedra Arenisca-calcari i "como no" ens vam posar els peus de gat i ... a trepar!! Ah! aqui tambe es va rodar una escena del senyor dels anells. Algu ho sap? L'Aram no pot contestar...



Ara hem estat dos dies fent una ruta a peu per una vall impressionant prop de Wanaka.





Fa molta ilu els comentaris, gracies.

See you sooooooooonnnnnn