Ja es primavera en...

Que tal?

Per aqui aburrint-nos com sempre. Carai! hem passat de la neu i el fred a una temperatura els dos darrers dies de 20, 21 graus. A mes, hem canviat l'hora i es fa fosc a les 8 i pico de la tarda. Esto ya me gusta mas!!

La veritat es que el temps a la costa Oest es tant dolent que hem anat pujant direccio nord-est abans d'hora (de la illa del sur, dimecres passarem a la illa del nord) . I quina va ser la nostra primera sorpresa? mireu..

Es el llac Pukaki, on van a parar dos glaceres del Mont Cook (3751m). Jo no havia vist mai aquest color turquesa d'un llac d'origen glacial i em va impressionar molt.

Despres de veure un dels paisatges del senyor dels anells en la peli (quina peli es i en quin moment surt?) Lorena va decidir fer una recerca en el mapa de carreteres per esbrinar on podria trobar-se aquest lloc. Doncs be, gracies a la meva inestimable ajuda (com a conductor) vam arribar a aquesta vall secreta, magica i majestuosa. Ho sentim, pero la foto no va a ser lo mismo.




I avui, com que estavem cansats de caminar i aburrits hem pensat...podriem anar a vaure ballenes, no?



Ah, i unes foquitas baby nedant i jugant en un engorjat al costat d'una cascada. Aixo esta a deu minuts caminant del mar, i elles pujen no se com a contracorrent pel riu, quina passada.



No pot ser, vull comtar massa coses en poc temps i m'estic estressant. En fi, com podeu veure, us trobem molt a faltar.

Cuideu-vos molt,

Besos i fotos!!!!!!!!!!!

Goodbye Fiordland!

HOLA!!!

Tornem a estar en al mateix ordinador que fa una setmana en Quenstown. Hem vist que el temps no ens acompanya gaire, i que marxem d-aquesta part tant xula de l-illa del sud. Ha nevat, si,

I esta tot prou nevat, com per descartar totes les nostres idees de caminates.  Pero esta tot molt xulo,

A principi de setmana (i, encara que no ho semble, amb el millor temps que podriem haver trobat) vam estar en Milford Sound (El fiord m'es famos de New Zealand). Vam fer kayak, l-aigua m'es freda que freda i un ambient misterios per els nuvols baixos, que nomes ens deixaven intuir les montanyes de 2000 m que s'eleven des de l'aigua del fiord,



Com el temps anava a pitjor (venien les neus), vam anar cap al est a la costa i vam vore animalets marins,



Aix'o es un Yellow eyed penguin, no massa com'u, nomes es troba en New Zealand. Es dif'icil de vore'l, sobretot perque has d-esperar a la posta de sol i fa un fred que pela...

M'es foticos al picasa....

Continuar'a...

ENCARA MES AL SUD

Hello!

Avui hem arribat a Quenstown, centre de tot arreu del sur on vulguis anar. Cap a l'oest la salvatge terra dels Fiorlands, cap a l'est Dunedin i mes al sur invercagill. Nomes arribar aqui ens hem menjat una Burger molt famosa en la zona: fergburger, ummmm. Per 10 $ (no arriba a 6 Euros) te jales una hamburguesa de 200 g i pico supercompleta.



El dia seguent al terratremol vam anar a un lloc que em va recordar molt a Fontenebleau (Escaladors!), una zona amb blocs de pedra Arenisca-calcari i "como no" ens vam posar els peus de gat i ... a trepar!! Ah! aqui tambe es va rodar una escena del senyor dels anells. Algu ho sap? L'Aram no pot contestar...



Ara hem estat dos dies fent una ruta a peu per una vall impressionant prop de Wanaka.





Fa molta ilu els comentaris, gracies.

See you sooooooooonnnnnn

TERRATREMOL: PERO ESTEM BE!!

Hola a tots,

Com ha posat la germana de Borja (la mia) en un comentari, estem be, encara que hem patit el terratremol ben a prop. Divendres vam passar el dia en Christchurch, pero vam decidir continuar cap a l-oest fins a Springfield a un camping (a 20 km de l-epicentre, prop de  Darfield)

A les 4.35, ens vam despertar (Borja primer) amb unes sacsades molt molt fortes al cotxe. Al principi no sabiem el que era (Borja va reaccionar abans en pensar que era un terratremol, pero jo estava mig adormida i no m'ho volia creure, el tren?... el vent?... uns delincuents sacsejant el cotxe?...) La sensaci'o era com estar en una fira d-atraccions o en el control de ITV pero molt fort. Va durar quasi un minut que es va fer interminable. Vam estar en el cotxe desperts (no podiem dormir) i vam sentir tambe algunes repliques. Nomes voliem que es fes de dia perque no fes tant de fred (la llum va marxar i la calefaccio es va apagar) i que hi hagues llum. El camping on estavem no va patir res, ni nosaltres, ni les campervans, ni l'edifici dels lavabos.

Haureu vist les imatges de Christchurch, la ciutat ha patit moltes destroses. Nosaltres per la nostra banda, les hem vistes tambe per la televisio, doncs al mati vam continuar el cami cap a l-oest. Com les previsions del temps havien dit el dia va sortir clar (crec que el mes clar des de que hem arribat a NZ), i vam aprofitar per fer el pas de Arthur. A nit ja vam dormir en la costa Oest.

Moltes gracies per preocupar-vos per nosaltres i pels missatges,

Una abrac,ada a tots,

Lorena

Es hivern... cota de neu 300 m

Hem comprovat que es hivern i no nomes pel fred. Avui hem hagut de parar en Christchurch, perque cap a Arthurs Pass (900m) on voliem anar neva... cota de neu avui 300m!!! Intentarem passar dema que diuen que el temps millora. Pero aixo del temps aqui es molt molt canviant.

La ruta de 3 dies en Abel Tasman molt xula. Una mica pessada la motxilla (teniem que carregaar tot) pero valia la pena...

inclus amb la plutja i els riuets que hem hagut de passar ...

Despres hem estat en Kaikoura (vam anar cap a la costa est, perque en la costa oest semblava que faria mal temps) i que hem vist.... foquitas!!!

I muntanyes nevades al costat del mar... (si us fixeu podeu vore on estan les foques en les roques a la vora del mar)

Besos des de l-hemisferi sud!!!!